Els nostres principis

Els plàstics, tan injuriats avui dia per la deficient política global de la gestió dels seus residus, han aportat, des de fa més de 100 anys, progrés a la humanitat. Això és indiscutible. El seu ús està estès a gairebé tots els béns de consum: ordinadors, telèfons, vehicles, farma, salut, alimentació… Però validar únicament la premissa que com que el plàstic ha aportat progrés i creixement hem de seguir utilitzant-lo sense restriccions seria un error si no en tenim en compte les conseqüències desastroses que la gestió deficient dels residus ha tingut per al conjunt de la humanitat. I això també és indiscutible.

Per tant, el nostre repte més gran a nivell global és solucionar el binomi progrés-medi ambient. Aquest repte no inclou únicament els plàstics. Les emissions de CO², els abocaments químics incontrolats, els residus nuclears, etc. també formen part de l’equació.

Els que d’alguna manera o d’una altra forma formem part de la indústria del plàstic estem obligats a buscar alternatives que, sense renunciar al progrés, siguin innòcues per poder revertir el desastre ecològic que s’ha produït i acumulat al llarg d’anys de descontrol.

Malauradament, avui dia (2023), les alternatives tècniques de què disposem no són una solució realista. A la majoria de les aplicacions de béns de consum el concepte ‘biogradabilitat’ no és una opció. Podem tenir un mòbil que biodegrade als tres mesos o un fabricar un avió les peces del qual es degraden amb el temps? En el cas dels envasos d’un sol ús, els (mal anomenats) plàstics biodegradables, encara no són una opció realista. Els àcids polilàctics PLA en realitat són molt difícils de biodegradar-se, necessiten condicions de compostatge, que en cas de no tenir-ne, mantenen les característiques de permanència en el temps. La família dels PHB, que sí que degraden, tenen costos de producció inassumibles per a la indústria. Per no parlar dels OXO, que redueixen els plàstics en micro plàstics que contaminen els nostres terres i cadenes tròfiques.

Aleshores, quina és la solució? Al nostre entendre la solució únicament passa pel correcte tractament dels residus plàstics i el reciclatge posterior reutilització. Els plàstics, majoritàriament, tenen la virtut de poder-se recompondre i tornar a ser utilitzats sense perdre les seves propietats. Els governs han de prendre mesures serioses en aquest assumpte, promoure’n l’ús i treballar en enfortir els instruments que permetin assolir el residu 0 i la reutilització completa.

Quan la sensibilitat dels agents encarregats de promoure aquest canvi de paradigma encara no estaven pressionats per l’opinió pública, una cosa del que ens alegrem, a Uniplastic ja treballàvem en solucions 100% sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. el 2012 vam ser els primers distribuïdors a oferir polipropilè 100% reciclat en fulles, per posteriorment oferir-lo en la seva versió 100% postconsum. Oferim PET 100% reciclat postconsum, i PVC amb un 80% de material reciclat. El nostre objectiu és el 2025 únicament comercialitzar productes 100% reciclats.

La solució som tots: La indústria ha d’entendre la necessitat de treballar en solucions 100% reciclades, la cadena de reciclatge s’ha d’adaptar per optimitzar-ne els resultats. Els ciutadans hem de reciclar més i millor i els governs han de promoure polítiques que ajudin empreses, recicladors i consumidors continuar progressant, sabent que aquest progrés no contamina els nostres mars amb els seus residus.

PVC

R-PVC

Diversos % reciclat post industrial

PET

R-PET

Diversos % reciclat Post industrial
(Smart-Cycle) 100% Reciclat Post Consumo

PP

PP-R100

100% reciclat post industrial